LA NIT

*Irromps en el meu cor
com el raig de sol al matí,
som com dos arbres enmig
de la foscor del bosc.

*Un fil de llum s'apaga,
mirades, somriures,
la lluna ens il.lumina
i encara ens podem veure.

*Tot el mon gira al nostre voltant,
al son de la música
que toca el vent
quan les seves notes
passen per davant.

*Marxem al llit,
allà ens destapem,
ens allunyem de la realitat
fins que perdem els sentits.

*La nit s'acaba, i amb ella,
els fantasmes se'n van a dormir,
el sol cobreix tot el plegat d'estrelles
que donaven un bri de llum a la nit.

TRATAMOS REALMENTE A TODOS POR IGUAL?

*Lo que hoy voy a comentar, por desgracia sucede mucho mas a menudo de lo que pensamos. Hace pocas semanas se han celebrado las elecciones generales para el congreso de los diputados y también para el senado. Se dice que ese dia se celebra "la fiesta de la democracia"... pero permitidme que no esté muy de acuerdo con esta expresión.

*Ahora podria hablar de la desconfianza generalizada que hay entre la clase política y la ciudadania pero no lo voy a hacer porque la reflexión que quiero hacer no va en ese sentido (aunque el tema da para hablar mucho...) sino que la quiero dirigir hacia la sociedad en si misma, y es que a menudo los humanos tendemos a generalizar aquello que es particular.

*Me explico: Durante los dias previos a las elecciones pude hablar con unos chicos QUE TRABAJABAN para una formación política concreta (no diré cual) y parte de ese trabajo era repartir propaganda de ese partido, circular con el coche del partido por toda la ciudad y así mostrar la imagen de su candidato,... La cuestión es que uno de estos chicos me comentó que cuando la gente veia el rostro del candidato, les insultaban, les apedreaban el coche,... sin saber que ellos no coincidian con esa idea política, tan solo trabajaba para ese partido para ganarse un dinero y poder llegar a fin de mes. Alguien se preguntó si esos chicos defendian esas ideas? Respuesta: NO, nadie se lo preguntó, solo vieron quien era el candidato y con esa imagen se quedaron, y esto es motivo suficiente para insultarlos...

*Permitidme ahora que os escriba algunos de los 30 artículos de la "declaración universal de los derechos humanos" formulada por la O.N.U. hace ya 60 años (10 de Diciembre de 1948) y que pueden hacer referencia a esto que comentamos:

          *Art. 1: Todos los seres humanos nacen libres e iguales en dignidad y derechos y, dotados como están de razón y conciencia, deben comportarse fraternalmente los unos con los otros.
          *Art. 2: Toda persona tiene todos los derechos y libertades proclamados en esta declaración, sin distinción alguna de raza, color, sexo, idioma, religión, opinión política, orígen nacional o social, posición económica, nacimiento o cualquier otra distinción.
          *Art. 7: Todos son iguales ante la ley y tienen, sin distinción, derecho a igual protección de la ley.
          *Art. 23: Toda persona tiene derecho al trabajo, a la libre elección del trabajo, a condiciones equitativas y satisfactorias de trabajo y a la protección de desempleo.
          *Art 26.I: Toda persona tiene derecho a la educación. Esta deberá ser gratuita y obligatoria en la instrucción obligatoria y elemental, mientras que la técnica y profesional debe ser generalizada; el acceso a los estudios superiores será igual para todos, en función de los méritos respectivos.
                     II: La educación tendrá por objeto el pleno desarrollo de la personalidad humana y el fortalecimiento del respeto a los derechos humanos y a las libertades fundamentales; favorecerá la comprensión, la tolerancia y la amistad entre todas las naciones y todos los grupos étnicos y religiosos y promoverá el mantenimiento de la paz.

*Aun y recordar estos y todos los artículos de los D.D.H.H., yo me pregunto: Despues de 36 años en democracia y 33 con constitución, realmente hay cultura democrática en España? O mejor apuntado: Porque seguimos juzgando a las personas sin saber nada de ellas?

CARTA DE LA TERRA A L'OCELL

                                 *Amic colom:

                          *Ja te'n vas del meu costat per trobar nous vents,

                          te'n vas sense mirar enrere,

                          te´n vas per no tornar,

                          te'n vas cap a un cel clar i net,

                          lluny de la tempesta que cau en mi.


                          *Amb tú he après el valor de la llibertat,

                          la dedicació als demés;

                          encara que pensessis diferent de mi,

                          tú sempre has estat al meu costat

                          per ajudar a tots els que viuen en mi.


                          *Des d'on sigui que estiguis,

                          has de saber que aquesta és la teva obra,

                          i que tant jo com els èssers vius que habiten dins meu,

                          la seguirem i l'ensenyarem a tothom que neixi cada matí.

L'ANY DE LES DECISSIONS

*Ara toca el moment,
  és temps de canviar,
  observa el passat,
  avalua el present
  i mira endevant.

*És l'hora de renèixer,
  de ser diferent,
  és temps de canviar,

*Aquest any és diferent,
  s'observa a cada carrer,
  a totes les llars.

*És l'any de les evolucions,
  ara has de crèixer perque
  és l'any de les decissions.

*Home de bé,
  fes un futur millor,
  fes el teu futur.

LA SOCIEDAD ESTÀ EN PROTESTA

*La sociedad está en protesta; no quieren a este hombre, no quieren este falso sistema democrático, ni otros sistemas donde solo manda uno y los demás obedecen. Tampoco quieren violencia de ningún tipo, ni física ni psicológica. Tan solo quieren vivir en paz y en auténtica democrácia, aquella donde es el pueblo quien decide sobre su futuro. Por eso el pueblo ahora dice BASTA YA DE GUERRAS, BASTA YA DE FALSEDAD, Y BASTA YA DE MENTIRAS ETERNAS!!!! ...  BASTA YA!!!!!!!!

IMPROVISAT

*Normalment, quan escric les idees que penso, exposo totes les paraules i frases en un full en blanc i després les analitzo, penso i reconstrueixo aquelles oracions tantes vegades com faci falta fins que finalment trobo el texte que millor s'ajusta a la meva filosofia.
*Avuí, però, tot el que llegireu estarà escrit d'un sol cop i ho faré tot parlant d'un tema que tenim ben a prop nostre: Sentiments, amor, amistats, soledat,...(tremendes paraules, et fan tant plenes i lloables com de cop es gira  
la sort i son tant buides com miserables o pobres...)
*Fa uns anys recordo que vaig escriure unes pàgines on parlava d'amor, sobre com podia evolucionar una història d'amor i parlava de tres verbs: ENAMORAR, ESTIMAR, AMAR. En aquell moment, ( i segons la curta experiència que vaig tenir en aquell moment ) basava les relacions sentimentals en aquests verbs (No cal dir que cadascú pot utilitzar qualsevol altre sinònim per referir-nos a la mateixa idea) i en la complexitat dels mateixos sentiments. Així exposava situacions com ara "parelles que s'estimen pero no s'amen", "s'enamoren pero no s'amen" o "s'enamoren sense arribar a estimar-se", aquells/es que "no s'han enamorat mai", inclús ara afegiria aquells/es que es volen enamorar pero que per algun motiu ningú els/les correspón, mai son corresposos,
o els que s'han sentit alguna vegada desenganyats per l'amor o per la vida.
*La meva pregunta és: Perquè podem passar d'un extrem a l'altre en tan poc temps? (de l'amor a la ruina moral) La resposta sempbla molt senzilla, però no ho és; "potser" tan sols la trobarem a dins de nosaltres i la nostra parella - O sigui, havent-hi comunicació-. Les respostes d'una parella només les podem trobar dins de la pròpia parella.
*De totes formes, la societat avuí en dia avança sense fre cap un altre sentit, avuí en dia, hi ha molta gent que no vol lligar-se a/amb ningú per tota la vida sino que volen disfrutar simplement d'un bon moment i prou (cosiderem que les persones que enquadrem en aquest grup solen ser nois o noies sense cap lligam o compromís o bè parlem d'una relació de parella oberta, en cas contrari a aquests estarem parlant d'infidelitat).
També hi ha un altre vessant que son aquells que comencen una vida en comú, veuen que no funciona, se separen i després volen probar coses noves, sobretot en el terreny sexual. Però de la mateixa manera que han crescut aquestes tendències, també se n'ha accentuat un altre que ja he senyalat abans que son aquells que s'han enamorat però que per algun motiu no son correspossos mai. Aquí podríem parlar amplament sobre els ideals de bellessa en la societat, l'interior de la bellessa o la bellessa interior; pero el que predomina en el segle XXI és la bellessa que ens diuen des dels mitjans de comunicació (si físicament no ets com els que surten a la tele, diaris o revistes ho pots tenir complicat)¡GRAN ERROR!¡AQUEST SENTIMENT ENS HA D'ENTRAR PEL COR, NO PELS ULLS!
*Penseu que tot això pot tenir repercussions a nivell personal de cadascú perquè, o bè s'afronta el problema amb paciència fins que arriba la persona adequada o bè pots acabar molt decebut i desenganyat de l'amor i la vida fins al punt de no voler enamorar-te mai més (crec que es el pitjor estat en el que podem arribar).
*Moltes d'aquestes reflexions tambè les podem aplicar a altres aspectes de la vida; amb els temps, tothom aprenem a valorar les amistats que triem (o no triem), perque poden ser les millors amistats de la vida, o poden ser uns amics cabrons, i això fot (insisteixo que parlo d'amics quan puc parlar tambè d'amants). Els mitjans de comunicació i la publicitat també son dos aspectes que contribueixen en la vida en societat (si no vesteixes o actues d'una manera, no entres a formar part del grup) però com he dit abans, amb el temps aprenem a valorar i respectar als demés tal com es mereixen.
*De tota manera, això no treu que, igual que en una relació sentimental, qualsevol pregunta es pot resoldre amb comunicació (jo ja puc voler ser amic de qui sigui que si l'altre no vol, no hi ha res a fer)
*Hem de tenir present que normalment, les relacions sentimentals solen sortir del grup d'amistats (bè siguin de l'escola, bè siguin del món laboral) i això repercuteix en que si triomfa la relació és precissament per la suma de tots els aspectes comentats i sobretot pel fet de tenir una comunicació i un lligam d'amistat molt difícils de trencar.
*Es per això que vull insistir en el problema de la comunicació. És la única manera de trencar qualsevol mur; per molt que l'altra persona ens repeteixi sempre les mateixes respostes o actui sempre d'una determinada forma, hem de buscar la manera de comunicar-nos amb l'altra persona, mai se sap, potser un dia ens trobem una sorpresa i veiem que aquella persona és la persona de la nostra vida, com tambè ens podem trobar amb que no és la persona de la nostra vida, però el cert és que sense comunicació no hi relació que valgui, ni d'amistat ni d'enemistat.

COMPRIMIT

Aquest home ho veu...

Aquesta dona ho veu...

aquest gos ho veu...

Aquestes noies tambè ho
veuen...

Perquè hi ha gent que no ho veu?